És Federico qui ens arriba a la taula a través de les aules. El personal del poeta granadí, aquesta manera d'entendre els versos des de la llibertat, el somnambulisme, el simbolisme i l'abstracció pura del surrealisme, l'absència de lirisme emocional o didàctic, l'assumpció de la tragèdia sense el melodrama.
Tant la seua vida com els seus poemes són “llim de veus perdudes”, tan inútils com imprescindibles, pròxims en la veu de Carmelo, irresistibles amb un piano de la mà, dels dits de Mikhail Studyonov. La batuta d'Emi tanca un cercle, un nus entre els tres: músic-actor- directora.
La idea és compactar una sèrie de poemes… ni tan sols això, assemblar una sèrie de versos… ni tan sols això, aglutinar una sèrie d'impulsos d'ulls tancats per a organitzar una línia narrativa.
Un joc o pretext per a esclafir a parlar en imatges,“sang meua, alegria meua, sentiment meu”.
INTÈRPRETS Carmelo Gómez, veu / Mikhail Studyonov, piano
DIRECCIÓ Emi Ekai
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València