RESSONS DE LA MEMÒRIA. FOTOLLIBRES DEL PRESENT

Quan es remou la terra, es remou també la memòria. Al llarg dels últims vint anys, coincidint amb les exhumacions que van començar a realitzar-se en fosses comuns, fotògrafs i fotògrafes han començat a donar veu a una memòria silenciada que altres generacions no han pogut o no han volgut expressar. Malgrat no haver viscut la Guerra Civil en primera persona, l’herència d’un passat traumàtic ressona com un ressò en els seus cossos. I és que les seues mirades es construeixen des d’un cert buit —el dels incòmodes silencis familiars, la desmemòria institucionalitzada o l’absència de referents— i una certa distància —la de ser els nets i les netes que han crescut en democràcia—. Però els ressons vibren. Vibren i afloren en les seues fotografies.