Acompanyada del seu saz (llaüt de mànec llarg) i la seua viola de roda, Eléonore Fourniau canta les penes i alegries dels pobles d’Anatòlia i Mesopotàmia.
D’origen francés, viatja a Turquia en 2010 amb la seua viola de roda i un bitllet d’anada, ena-morant-se de la diversitat cultural de la regió i establint-s’hi durant sis anys per a estudiar música i idiomes.
Des dels esquinçadors laments kurds fins als poemes espirituals alevis, passant per les me-lodies halay dels balls en rotlle que se celebren en les noces, Eléonore troba en Anatòlia la seua font d’inspiració, i amb la seua càlida i poderosa veu ens fa transitar per aqueix univers, que amb el pas dels anys ha esdevingut el seu.
En aquest projecte, Eléonore es presenta amb els companys de viatge que sempre han estat al seu costat, els virtuosos multiinstrumentistes Sylvain Barou als vents, i Efrén López als llaüts, la viola de roda i la percussió.