No es pot entendre la nova escena musical francesa sense Françoiz Breut. Els anys 90 van ser una època de renovació de llenguatges en la música del país gal. Bandes com Diabologum, Katerine i artistes com Dominique A, Yann Tiersen o la mateixa Breut van irrompre amb una força inimaginable i van revolucionar, no sols, el seu país, sinó altres països europeus. Sense lligams i amb molta frescor van saber canalitzar els sentiments d’aquesta generació.
Breut, torna a l’actualitat després d’una aturada de cinc anys amb el seu nou disc Flux flou de
la foule en el qual demostra que no ha perdut gens de talent. Aquest talent que Dominique A
va descobrir, va afermar i va espentar perquè la francesa començara una carrera en solitari.
Ara, més de vint anys després del seu debut discogràfic, Françoiz Breut continua traspuant
classe en cada nota, huit discos han servit per a depurar la seua veu, singular, única i convertir-la en una peça bàsica de la música francesa de tots els temps.