La veu de la Marina Rossell, càlida i intensa com poques, és la seua empremta més personal i identificable.
Més ponderada a mesura que passen els anys, adquireix matisos, s’enriqueix i es nodreix de les vivències musicals i de nous horitzons. El 1974 va començar a cantar, i va intervindre en les primeres parts de Lluís Llach i Ovidi Montllor. La Marina va ser la veu de la transició, la d’una generació que Catalunya no en va donar cap altra, o si més no, no de la seua grandesa i durada en el temps. Des del 1976 fins ara ha enregistrat vint treballs discogràfics, alguns d’aquests amb distribució internacional: els EUA, Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Bèlgica, fins al Japó o Sud Amèrica: l’Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai…
Ha col·laborat i gravat amb molts autors/ores i intèrprets, entre els quals cap destacar Moustaki, Montserrat Caballé, Lila Downs, Miguel Poveda, Angelo Branduardi, Tete Montoliu, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Marc Parrot, Santiago Auserón, Paco Ibáñez, Manzanita, Maria de la Mar Bonet, Toti Soler, Pedro Guerra, Roger Mas, el multinstrumentista argentí Pedro Aznar, Kepa Junkera, Sérgio Godinho, María Dolores Pradera o el grup Mishima.