BELLES CRIATURES. DAVID DE LA ROSA

Vaig fer el meu primer retrat en 1993, des de llavors no sé a quantes persones hauré tingut davant de la càmera, la qual cosa sí que sé, és que totes i cadascuna d’elles m’han fet commoure. Quan retrate a algú el que estic fent és assaciar la curiositat que he sentit sempre per aqueixes belles criatures. Puc reconèixer-les perquè deixen un deixant al seu pas, són persones que tenen lluentor pròpia, úniques, especials, viuen a l’altre costat d’una frontera que la majoria no s’atreveix a creuar. La inèrcia em porta a la seua trobada, són un regal, una benedicció. En contemplar-les pel visor m’adone de l’exposades que estan en aqueix moment i de la responsabilitat que això suposa per a mi. Ja no em diverteix fer fotografies, no em dona la satisfacció de la qual tant vaig gaudir fa anys.